domingo, 16 de febrero de 2014

HASTA SIEMPRE COMPAÑERO



Este mes de enero el compañero Joan se ha ido de forma clandestina hacia ese destino del que solo vuelven en forma de memoria quienes han sembrado sentimientos, aunque sean encontrados. No sabemos que día se fue, ni como fue su viaje, se fue silenciosamente sin causar más molestia que la preocupación de sus amigas y amigos por saber de él. Ahora ya sabemos que está donde los que no ganaron más que alguna batalla y perdieron casi todas esperan que nosotros ganemos la guerra.
Él nunca renunció a sus principios aunque estos le costaron sacrificar muchas cosas, marcado profundamente por su militancia. Siempre tenía presente y reivindicaba a sus camaradas del FRAP caídos en la lucha, a algunos los llevaba muy adentro como a Cipriano Martos.
Fue rígido, cariñoso, irascible, categórico pero también conciliador sin que se notase que daba su brazo a torcer, sensible, obstinado, exaltado y generoso, siempre tenaz a pesar de su mala salud. No dejó de esperar el momento, la ocasión, la coyuntura en que se iniciara por fin la lucha final y ver la victoria antes de tener que marcharse. Le vimos muchas veces intentar cambiar el mundo a su manera, estrellarse y levantarse para intentarlo de nuevo, enfadarse y desesperarse, pero también le vimos sonreír cuando satisfecho conseguía materializar algún pequeño logro.
Le recordaremos esperanzado y contento con el camino emprendido en los tribunales argentinos contra los crímenes fascistas de la dictadura, con La Comuna y la Xarxa de Suport a la Querella Argentina contra el Franquisme. Le veremos siempre con su bandera republicana al hombro, con su corazón rojo de proletario orgulloso, su irrenunciable admiración al padre, la defensa de la dignidad de los últimos fusilados del franquismo y sosteniendo durante cinco años la pancarta de la Mesa de Catalunya  pidiendo verdad, justicia y reparación en representación del Ateneu Republicà de Gràcia.
Le imaginaremos en el Alto de Igal con los esclavos del franquismo, en Collserola homenajeando a Txiki, en las organizaciones del 14 de abril en Sant Jaume, en las calles de Madrid contra la constitución monárquica, en el Infoespai rodeado del olor del café zapatista, bajo la placa de Lina Ódena, en las playas de Argelès, en infinitas manifestaciones, en los actos contra los crímenes de estado en Colombia, en México, en Israel, con su pañuelo palestino al cuello. Un hombre culto entre cientos de libros, muchos de los cuales regalaba a sus compañeras y compañeros. 
Se fue como acostumbraba a ser, discreto y celoso de su intimidad como si los tiempos de clandestinidad no hubieran acabado. Sin pedir nada y ligero de equipaje. A cada uno de nosotros nos dejó ver solo una parte de él, nos hizo enfadar, nos hizo reír y nos entregó su ternura. A nadie dejó indiferente. Joan sembró en nosotros, no dejó de soñar,  y  por eso tendrá un lugar en nuestra memoria, en la Memoria.
Hasta siempre compañero.



La teva mort m'ha servit per adonar-me que encara queda gent solidària en aquest trist  món que tant has lluitat per a canviar. Et quedaries sorprès de com ha reaccionat tothom, fins i tot gent que no et coneixia, com han connectat amb tu en el teu comiat. Marxa que ens ha portat de cap,  ens ha omplert de pena i que ha fet caure llàgrimes que no sospitaries.
I aquí estem tots dos sols, en un lloc on no hem estat mai, pensant si totes aquestes coses que fem i farem t'omplirien la cara amb un gran somriure, mentre el teu cor tendre es desfaria veient com tots els que algun dia hem estat "uns gilipolles" hem passat a la segona part de les teves sentències "però són bona gent". No m'ho facis explicar amb detall però la família antifeixista t'estima, sent no tornar a escoltar els teus renecs i celebrarà la teva partida com companyes i companys de lluites, ja veus, com un front popular que t'acomiada al crit de salut!
Mª José

Adéu Joan. Adèu camarada.
Sempre et tindrem en la memòria i present en la victòria.
Nos emborracharemos en silencio y cantaremos canciones de guerra con música de fusiles.
Fins la victòria sempre!
Jaume.



Nosotros iremos hacia el sol de la libertad o hacia la muerte. Y si morimos nuestra lucha seguirá viviendo.
Hasta siempre compañero Juan. Viva la República.
Flor.

Sempre et recordarem,  els companys de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.
Pere.

Adéu, Joan. Ens deixes un gran exemple per seguir lluitant.
Lluís.

Hasta siempre compañero. La lucha continua.
Virginia y Felipe.

Allí o aquí, hasta la victoria siempre, Juan!
Delphine.

Joan, un eterno saludo republicano.
Enrique.

Fue todo un placer el haberte conocido.
Constantino.

Siempre te llevaré en mi recuerdo. Viva la República, Viva el FRAP.
Paquita.




Joan, per tot el temps que varem pasar plegaos a la Plaça de Sant Jaume en la lluita per la nul·litat dels procesos del franquisme. Et recordarem en la lluita i en la victòria.
Pilar

Joan, sempre et recordaré com a company de lluita per la dignitat i justícia pel president Companys i la resta de víctimes del franquisme. Seguirem la lluita fins la victòria i et tindrem en la memòria.
Pep.

Juan, un saludo republicano. Me acordaré de ti.
Dominique.

Te recordaremos siempre, te echaremos a faltar en las manifestaciones.
Merche.

Salut, company i fins sempre! Resistirem!
Néstor.


Hasta siempre amigo, seguro que ahí donde estés seguirás matando fascistas como siempre. Gracias por tu amistad!!
G.

El teu record i el teu exemple ens manté ferms en la convicció que podem guanyar. Resistirem.

Joan, no te rías mucho de nosotros, allá te van besos échanos algún cable desde por donde andes.

Segur q et tornarè a trobar xls carrers de Gràcia fent de les teves.
J.

Joan, gran estratega. La teva última tirada és jaque. Ens deixes el més difícil, no però impossible. Jaque mate als assassins!
Carina.


D'una nena i un nen que  t'estimaven com un avi. 












Memòria

A tu,
que et vaig conèixer on les hores passen,
i la llum del dia s'acomiada entre les reixes i els ordinadors,
entre llibres i cafè.

A tu,
que m'explicaves tot allò que no sabia,
que anàvem junts a les concentracions,
que conciliaves els aspectes personals de la meva vida.

A tu,
que durant més de cinc anys has estat al meu costat,
hem dinat junts, sopat, esmorzat, berenat...
hem parlat, discutit,
hem rigut i he plorat...

A tu,
que varem anar junts a París...
...

A tu,
que preparaves la taula i em feies el dinar,
aquí, a l'Infoespai

A tu amic,
que vas ajudar-me de forma incondicional,
que vas facilitar-me la meva marxa per poder realitzar el meu somni,

A tu amic,
que vares cuidar de la casa, les plantes i la Maduixa,
que ven aviat em va deixar de costat...
que vares parlar amb la meva filla com ho faria un pare,
que vares cuidar els meus néts, com ho faria un avi.

A tu amic,
que vares venir a La Vall i varem marxar els dos,
aquell viatge el tinc gravat a la memòria,
i cada vegada que vaig en el tren, recordo aquell dia,
com el teu braç rodejava la meva espatlla i el meu cap es recolzava al teu pit...
... miràvem per la finestra amb un silenci de complicitat...

A tu amic amorós,
que quan em quedava adormida em donaves calor,
posant la manta sobre el meu cos durant les nits d'hivern...

A tu amic,
que amb aquella mirada tendre em feies saber que viure és alguna cosa més que estar viva,
A tu amic sempre et tindré a la meva memòria,
et veuré assegut, al sofà de casa, i a l'Infoespai
Per a tu amic, mai no tindré suficients paraules d'agraïment.


A tu,
que ara sé que no vaig estar a l'alçada de la teva amistat...

Amic estimat,
el teu patiment ja s'ha acabat,
el meu, tot just ha començat


A tu amic estimat,
que no varem saber superar les últimes bronques,
...no vaig adonar-me que no eres immortal!

no vaig ser capaç d'oblidar-les i ara penso en tot allò que no vaig fer,
en tot allò que no et vaig dir...
  1. ara es massa tard...
...solament em queden els somnis,
allà on els dos podem estar junts,
parlar i riure,
enfadar-nos i mirar-nos...
...i tornar a riure'ns l'un de l'altre...

A tu valent!
que vas lluitar,
la teva ràbia no morirà!

Valent, que ets un valent!

Carina




  

 LLENAD EL FÉRETRO DE VINO

No quiero compañeros
ni una lágrima ni una oración.
Llenad el féretro de vino.
Y a mi dejadme en la tierra
húmeda y fragante del Norte.
Materia con la materia
que quiero ser hierba,
que quiero ser pino.

Nada más compañeros.
Si acaso reuníos y bebed.
Emborrachaos en silencio
y luego cantad
canciones de guerra con música de fusiles.
Que no quiero compañeros
ni una lágrima ni una oración.
Llenad el féretro de vino.
Que se emborrache también la tierra
y a mí dejadme en ella
a poca profundidad.
Que quiero sentir el calor del sol
y las gotas de lluvia.
Que quiero oír el fragor de la batalla
y nuestros gritos de victoria,

Compañeros.

Carabanchel, 25 de septiembre 1975


La ofrena floral del Joan al Fossar de la Pedrera als 1717 afusellats del Camp de la Bota de Barcelona, els brigadistes internacionals, a Lluís Companys i a totes i tots aquells que van acabar descansant en un lloc de Memòria digna gràcies a la tasca dels seus companys de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Un lloc on va pujar en moltes ocasions a l'acte homenatge anual a totes aquestes víctimes del feixisme espanyol.

La ofrenda floral de Joan en el Fossar de la Pedrera a los 1717 fusilados del Camp de la Bota de Barcelona, a los brigadistas internacionales, a Lluís Companys y a todas y todos aquellos que acabaron descansando en un lugar de Memoria digna gracias al trabajo de sus compañeros de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Un lugar a donde subió en muchas ocasiones al acto de homenaje anual a todas estas víctimas del fascismo español.





Ofrena floral i acte de comiat a l'arbre que va ser testimoni de l'afusellament de Txiki. Un lloc de memòria molt important per en Joan que pujava cada any pels voltants del 27 de setembre a homenatjar els últims assassinats pel franquisme, Txiki i Angel, i també els seus companys del FRAP Xosé Humberto, José Luis i Pedro. Aquests van ser afusellats després d'un consell de guerra no anul·lat encara on són considerats terroristes no lluitadors antifeixistes. Després varen venir altres víctimes, centenars d'una transició franquista que encara perdura.

Ofrenda floral y acto de despedida en el árbol que fue testimonio del fusilamiento de Txiki. Un lugar de memoria muy importante para Joan que subía cada año alrededor del 27 de septiembre para homenajear a los últimos asesinados por el franquismo, Txiki y Angel, y también sus compañeros del FRAP Xosé Humberto, José Luis y Pedro. Estos fueron fusilados después de un consejo de guerra no anulado todavía, donde son considerados terroristas no luchadores antifascistas. Después vinieron otras víctimas, centenares de una transición franquista que todavía perdura.









NO LLORÉIS,  NO ES MOMENTO

" ESTIMA NO ÉS DELICTE "     Juan

(Palabras de Joan en la despedida del compañero Álvaro)

Madre, madre, qué tengo, qué me pasa, será que en el corazón no mando, será el silencio? nosotros que conocimos el canto de los militares y vivir fue una hazaña!! 

Aún en sus escritos breves que escribiera, se retrataba esa reserva voluntariosa y atenta. El sueño de su juventud y el mío de hablarle antes de que se fuera, viven vida inmortal en el espíritu de la palabra  impresa.

Dejar huella quería y marcharme entre aplausos, envejecer y morir; eran tan sólo un ardid.

Y gustó de algo raro en nuestro tiempo, que es la virtud de soportar la injuria de los años con dignidad y fuerza.

No lloréis, compañer@s. No perdimos la esperanza, jamás podrán destruir la lucha de los pueblos que no olvidan a sus desaparecidos.

No lloren mi ausencia, pues no vale un suspiro, ocupen mi lugar, que no quede vacío, pues es hora de luchar, de seguir el camino.
                                             











Acte de comiat a Argelès-sur-Mer al Cementiri dels Espanyols a pocs metres de la platja d'Argelès, a l'Avinguda de la Retirada,  cementiri que s'habilità al 1939 per enterrar els antifeixistes morts al camp de concentració.

Acto de despedida en Argelès.sur-Mer al Cementiri de los Españoles a pocos metros de la playa de Argelès, en la Avenida de la Retirada, cementerio que se habilitó en el 1939 para enterrar a los antifascistas muertos en el campo de concentración.








En Joan a través dels seus companys va retre el seu darrer homenatge al seu company del FRAP Cipriano Martos Jiménez al cementiri de Reus a Tarragona. Per a honorar la memòria dels que van ser assassinats pel franquisme.

Joan a través de sus compañeros rindió su último homenaje a su compañero del FRAP Cipriano Martos Jiménez en el cementerio de Reus, Tarragona. Para honrar la memoria de los que fueron asesinados por el franquismo.







 Antonio hermano de Cipriano


Lloc de Memòria al cementiri de Reus on es va deixar la bandera republicana del funeral del Joan com homenatge a tots els antifeixistes caiguts en defensa de la legalitat republicana i pels seus ideals sota qualsevol bandera de llibertat i justícia social.

Lugar de memoria en el cementerio de Reus donde se dejó la bandera republicana del funeral de Joan como homenaje a todos los antifascistas caídos en defensa de la legalidad republicana y por sus ideales bajo cualquier otra bandera de libertad y de justicia social. 


L'últim adèu d'en Joan als esclaus del franquisme a l'Alto d'Igal a Nafarroa, un lloc de memòria i un punt de trobada per a aquells que van construir les carreteres a cop de bastó, fam, malaltia i repressió  i per a les seves famílies que rendeixen homenatge a aquests antifranquistes anualment, des de fa 10 anys, en un entrañable acte organitzat pels companys de Memoriaren Bideak. 

Joan amb el company Álvaro que ens va deixar el 2010.

El último adiós de Joan a los esclavos del franquismo en el Alto de Igal en Navarra, un lugar de memoria y un punto de encuentro para aquellos que construyeron las carreteras a golpe de bastón, hambre, enfermedad y represión y para a sus familias que rinden homenaje a estos antifranquistas anualmente, desde hace 10 años, en un entrañable acto organizado por los compañeros de Memoriaren Bideak.

 




MARIPOSAS DE ABRIL